Església de Sant Climent

La primera notícia 970 que tenim del poble correspon a una donació que rep el monestir de Sant Cugat, en què es menciona “ipso manso qui est casale” que limita amb el camí de Sant Climent, a l’Eramprunyà. El fet de què es mencioni el nom de la parròquia evidencia la seva existència en aquesta data.

Sens dubte la primitiva església és obra del segle X. No pot ser anterior perquè Sant Climent no era un Sant venerat anteriorment a l’època de l’ocupació musulmana.

De la primitiva església del segle X només en resta una part del campanar. Gràcies a la documentació sabem que l’any 1058 s’hi fan obres.

El campanar romànic

El de Sant Climent és l’únic campanar romànic que es conserva sencer en el Baix Llobregat.

El seu nivell inferior pertany al cicle inicial de la construcció del temple (segle X). Aquesta etapa constructiva ens deixa una planta bastida amb licorella negra que contrasta amb els carreus de pedra rogenca que l’emmarquen en les lesenes. En mig hi observem una espitllera encaixada amb el mateix material. A la part superior d’aquesta fase hi observem els arcs llombards, també de gres, que donen un conjunt bellament equilibrat a aquest nivell constructiu.

Podem veure clarament la diferència en el segon pis, on l’aparell constructiu s’articula amb carreus escairats i tallats en la mateixa pedra rogenca. Aquest nivell s’aixeca per sobre de la nau actual i pujava força més que l’edifici primitiu.

En cada una de les seves cares hi ha una finestra de mig punt decorades amb guardapols i la de la façana principal amb relleu cap endins i amb uns daus decoratius.

El nivell superior correspon a la construcció que es va fer en el segle XVIII, moment en què també ens deixa l’església tal com avui la podem veure. Al campanar s’hi afegeix l’últim pis i una teulada piramidal coberta amb ceràmica decorada. L’any 1735 s’hi va instal·lar un rellotge que es va retirar durant les obres realitzades entre 1959 i 1962, portades a terme pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què també es va retirar tot l’aparell constructiu que va cobrir el primer pis del campanar fins aquesta data.

L'església

L’estructura i forma de l’església actual és la que va quedar a començaments del segle XVIII, 1704, quan amb l’esforç del Comú i dels veïns, es reconstrueix l’església.

El temple original es va aixecar en el segle X, segurament amb una orientació diferent de l’actual. En el segle XI s‘enllesteix l’obra i ara, encara, algun dels murs de l’actual edifici tenen l’origen en aquesta construcció, com podem comprovar en el que està adossat al campanar en què encara s’hi observen arcuacions que marquen el nivell de l’alçada del temple original.

Probablement a finals del segle XIV un incendi crema l’església, com s’indica en documents posteriors i com es pot comprovar en l’arxiu parroquial que inicia les seves sèries documentals en el XV, sense tenir documentació anterior.

A començaments del segle XVIII es construeix l’església com avui la coneixem, amb planta basilical i sis altars laterals en els espais lliures que queden entre els contraforts. El nou edifici engrandeix l’antic i s’hi aixeca la façana amb el portal de llinda a llevant.

A migdia del campanar a finals del segle XIX s’hi edificà la capella del Santíssim Sacrament, segons el projecte de Josep Amargós de 1897. L’interior ens mostra una capella d’estil neogòtica, coberta amb una volta gòtica de vuit costats, decorats amb sanefes i pintures referents a la vida de Crist, en perfecte estat. La construcció d’aquesta capella lateral va representar l’ordenació de l’espai exterior de l’església, prenent el lloc de l’antiga sagrera, i traslladant l’antic cementiri a l’exterior de la població.

Durant la guerra civil de 1936-39 l’edifici no patir desperfectes estructurals, però el seu altar barroc i les imatges del seu interior van ser cremats.